Gairebé 30 anys després de que el nom d'Eskorbuto fora una de les pintades més llegides de Bilbao i passés a ser una de les bandes punk més conegudes en tot el païs, es publica aquesta biografia. En aquest temps, a més de la historia del grup, ja de per si

inimaginable pel guionista més inspirat i, sobretot, després de les morts de Iosu i Jualma, el seu nom s'ha extés com un regueró de polvora i les seves cançons s'escolten en llocs tan llunyans com Japó, Estats Units, Suramèrica i Europa. L'ansia de la gent per a saber anècdotes llegir entrevistes, conèixer opinions i veure imatges es veurà satisfeta en bona part amb aquest treball totanic realitzat per un vertader admirador del grup. després de tant de temps ningú hauria imaginat que tota la difussió de les idees i la historia d'Eskorbuto hagués arribat tan lluny i estés de tanta actualitat. Repassant la seva discografia veurem que cap dels seus temes han perdut frescor. Aquest llibre parla del costat més salvatge, desafiant i cru del punk d'aquest païs.

"Larry Kane ha escrit el llibre definitiu sobre les dues primeres gires nord-americanes dels Beatles. La major part de la gent a la que varem convidar a viatjar amb els nois eren disc-jockeys o redactors de revistes per a adolescents.

Malgrat tot, Larry Kane era un periodista professional, i això es notava en cada noticia que retransmitia, desde les més trivals i divertides fins a les preocupants i escandaloses. Tots, els Beatles inclosos, vam adonar-nos-en de que estavem davant d'un jove periodista que coneixía bé el seu ofici. Per això va guanyar-se la confiança dels Beatles i va tenir accés a cada cantonada, a cada suite d'hotel, a cada camerí. Amb els anys, s'han posat a la venda molts llibres mediocres sobre els Beatles. Aquest no és el cas. És un llibre honest, molt informatiu, molt detallat i molt entretingut, que relata tot el que va passar en aquelles gires de 1964 i 1965" (Tony Barrow. Cap de premsa dels Beatles de 1963 a 1968).

"Massa durs per a morir" ens explica la història d'un grup que el periodista americà Marc Spitz va definir molt bé a la revista Spin, quan la banda fou escollida com la segona més important de la història,

només per darrera dels Beatles: "Els Ramones van ser com taurons: no van evolucionar. No ho van necessitar". Durant gairebé deu anys (de 1987 a 1996) l'escriptor, periodista i crític de rock Marcelo Gobello va mantenir contacte permanent i estret amb la banda, arribant a ésser convidat pels propis musics a les seves llars de Nova York. Aquesta és la història d'una de les bandes més llegendàries del punk Rock.

És la biografía definitiva en castellà sobre el grup nord-americà més influent de tots els temps. Compte amb testimonis exclusius de Roger McGuinn, Chris Hillman i John Cork, del mànager i productor Jim Dickson i de nombrosos músics i artistes

relacionats amb la banda. L'autor, Fernando López Chaurri, analitza amb profunditat i rigor la turbulenta història dels Byrds i el seu inigualable llegat musical, i ho fa examinant totes les etapes, des d'abans de la formació del quintet fins més enllà de la seva separació. Ens trobem davant una obra esencial, no només per als seguidors del grup, sino també per a qualsevol que vulgui aprofundir en les claus que varen convertir els anys 60 en un periode trascendental de la cultura contemporànea.

Aquest llibre és més que una mina de moralitats. Jaime Gonzalo (fundador de la mítica revista musical Ruta 66) retrata un moment incert de l'Espanya de la transició, quan el rock era símbol de modernitat. La Trapera va capitanejar els anys de

caspa i esperança amb el seu rock cru i amb lletres sense pèls a la llengua. La multitut de fotos de Salvador Costa i els textos de Jaime Gonzalo narren com varen ser els anys 70 dins de l'underground espanyol. És un llibre amé que recorre la vida d'un dels grups de culte d'aquest païs a través d'entrevistes als seus protagonistes.

És una eina molt útil per a conèixer i no caure en la trampa que a vegades suposen els contractes discogràfics, editorials, de management, de cessió de drets d'imate i d'actuació. Es comenten els passos a seguir per a crear un segell discogràfic,

registrar un tema dins el Registre de la Propietat Intel.lectual i en entitats de gestió de drets d'autor. El llibre ve acompanyat d'un CD amb una base de dades de sales de concerts, mànagers, discogràfiques, promotores, agències de contractació i de promoció, etc. El llibre ha estat redactat per un abogat-músic i explica casos pràctics dels problemes amb els que s'ha trobat al llarg de la seva carrera.

Aquest llibre narra les aventures musicals de Manolito abans de ser Nino Bravo, durant la década dels 60 amb el grup Los Hispánicos. És un document únic per a saber com van ser els inicis de la carrera musical de Nino Bravo de la mà d'un dels membres fundadors de

grup, Boro Aranda. Segons el seu autor la majoría de biografíes escrites sobre el mític i popular cantant son inexactes i expliquen testimonis que no tenen el més elemental rigor informatiu com passa amb la web oficial de Nino Bravo on hi apareix una foto i com a peu s'indica que són Los Hispánicos, lo que desmenteix aquest autor que va viure de primera mà el crèixer artístic de Nino Bravo encara que per a ell sempre serà Manolito, el seu company i amic. Llibre ideal per als amants de les agrupacions dels 60.

Al llarg de la seva carrera, the Who ha fet més de 2000 concerts. Ha tocat per tot el món: als clubs de Londres, a Monterrey, a Woodstock, als festivals de l'Illa de Wight, al Madison Square Garden, a l'Estadi de Wembley, etc.

Aquest llibre prologat per Pete Towsend, recopila any rera any, totes i cadascuna de les actuacions del llegendari quartet, desde els seus començaments al 1962 fins a poc després de la mort de John Enwistle, al 2002. No es tracta d'una mera llista, documenta cada concert, oferint tot tipus d'informació: repertori, cròniques de testimonis oculars, resums apareguts en premsa, comentaris d'especialistes com Chris Charlesworth, fotografíes, detalls, històries, incidents, baralles...

John Bonham és una autèntica llegenda en el món de la batería. Ha inspirat a multitud de músics amb la seva energía i creativitat. Aquest és el primer llibre que fa un repàs de manera complerta a la vida i obra de John Bonzo

Bonham, un dels bateríes més admirats i respectats del món del rock. Amb l'ajuda dels records i anècdotes proporcionats pels seus amics íntims i pels músics que varen tocar amb ell, incluent-hi els demés components de Led Zeppelin, Robert Plant, Jimmy Page i John Paul Jones. Chris Welch, reconegut periodista iniciat en el legendari Melody Maker, ens desvetlla la història d'aquest sencill home de les Midlands que va canviar per sempre la forma en la que el paper de la batería era percebut per la gent.
El batería Geoff Nichols, autor de l'aclamat Drum Book, examina amb detall més de 30 cançons de Led Zeppelin i ens detalla amb total precisió totes les bateríes amb les que va tocar el gran Bonzo.

Els Yardbirds: The Ultimate Rave Up! és el llibre definitiu sobre els Yardbirds, i així ha estat reconegut per tota la crítica europea i nortamericana. Escrit amb la col·laboració activa dels fundadors del grup, familiars i amics, ofereix un autèntic

tresor d'informació sobre la banda, els seus components, discografía, sessions de grabació, les seves aparicions en ràdio i televisió i les seves actuacions en directe.
Greg Russo, l'autor, ha realitzat un magnífic treball d'investigació, en el que ha tingut accés a tot tipus de material original dels anys 60 i també als arxius de les companyíes EMI y EPIC.

Kink és l'autobiografía d'un home, però també la història d'un grup, d'una era. Dave Davies és membre fundador i guitarra solista dels Kinks, una banda mítica en la història de la música britànica. Dave i el seu
germà Ray són tan

coneguts com Lennon i McCartney, Jagger i Richards, Townshend i Daltrey o Simon i Garfunkel. Malgrat tot, el cas d'en Dave i en Ray és únic. No només que siguin germans, sino que el so que varen crear ha ajudat a donar forma a la música de les tres darreres décades. Els Who van ser teloners dels Kinks. Els Kinks van ser teloners dels Beatles, però també foren cap de cartell en alguna de les ocasions en que compartiren escenari amb ells. Però, com aquest llibre s'encarrega de demostrar, els Kinks eren, en sí mateixos, un món apart, un grup que es va adelantar al seu temps i a les modes, que va crear una obra rica i complexe i que ja era subversiu i "anti-sistema" molt abans de que aquests conceptes s'apliquèssin a la música pop.
Tota la creativitat de la banda dels Davies està present en cada pàgina de Kink, un llibre escrit amb l'energía i entusisasme propis d'en Dave.

Quaranta anys donen per escriure molt sobre els Beatles. Els propis autors d'aquest llibre reconeixen que gairebé no queda ja res per dir: tot s'ha explicat. I potser aquest sigui el problema, que no només ja s'ha explicat tot, sino que

s'ha explicat moltes vegades, a voltes amb encert, i d'altres amb força poca fortuna. L'acumulació de dades sobre la història dels Beatles és soberbia. Que part d'aquesta informació sigui inexacta és quelcom que els seguidors dels Fab Four ja tenen assumit. Rectificar tots aquest errors és un treball laboriós que alguns escriptors especialitzats han començat a realitzar. En lloc de tornar-ho a explicar tot, el que fan és posar les coses al seu lloc. Alan Clayson i Spencer Leigh són dos d'aquests especialistes, i ‘The Walrus Was Ringo’ n'és la seva contribució. Alan i Spencer desvetllen aquí 101 falsos mites sobre els Beatles, 101 històries que molts hem tingut per certes durant anys i que no ho són en absolut. No, Lennon no va nèixer durant un bombardeig de la Luftwaffe. I no, els Beatles no varen grabar mai un disc titulat ‘L.S. Bumble Bee’. Són dades que hem de desaprendre, per a tornarles a aprendre tot seguit tal i com van succeïr realment. Guiats per mestres de la mida de Clayson i Leigh, la labor es converteix en un autèntic plaer.

Durant un parell d'anys, desde 1964 a 1966, els Animals va estar al mateix nivell artístic i comercial que els Beatles i els Rolling Stones. El grup, encapçelat per Eric Burdon, va aconsseguir transmetre la seva passió pel R&B al públic

britànic i fins i tot va aconseguir que l'interés per aquesta música resurgís a Estats Units. En poc més de 24 mesos, els Animals grabaren discs que esdeveniríen clàssics, com ‘The House Of The Rising Sun’, un número 1 incontestable en ambdós costats de l'Atlàntic. A partir de 1967, amb nous membres, els éxits de la banda van
continuar. Avui, ja en el segle XXI, els Animals són aclamats com un dels millors grups surgits del pop britànic dels 60.

Los Salvajes y yo explica per primer cop la història de Los Salvajes, el quintet que entre 1965 i 1968 es va convertir en el grup rival per excelència de Los Brincos. Si aquests varen ser els nostres Beatles, Los
Salvajes foren els nostres

Who i els nostres Rolling Stones, tot a la vegada. Aventatjats discípuls de la nova música britànica que varen escoltar a Alemània durant part de 1964 i 1965, els catalans van fer mans i mànigues per a aconseguir un so tan innovador i avançat que van ser molts els que crèien que grababen a Londres. Propers en estètica i actitud al moviment mod, Los Salvajes varen conquerir bona part de la juventut espanyola de mitjans dels 60, van ser famosos en països tant distants com França i Veneçuela, varen vendre desenes de milers de còpies de cada EP que grabàren i fins i tot van aconseguir un flamant Disc d'Or al 1967. I tot sense canviar ni una coma de la seva proposta original, basada sempre en la vertent més agresiva i radical de la nova onada inglesa.
Gaby Alegret Ramallo, fundador i cantant de Los Salvajes, no es deixa res per explicar i revisa amb minuciositat i un toc d'humor tot el relacionat amb el seu grup, un dels millors conjunts de pop espanyol dels 60.

Leonard Cohen ens parla dels temes que han fundamentat la seva obra- sexe, deu, mort, amor, religió, política-, amb una sinceritat que només permet la seva amistat amb l'entrevistador, el seu traductor a Espanya, Alberto

Manzano. Un extens article biogràfic, junt amb la seva discografía complerta ressenyada, les lletres de les cançons dels seus dos últims discs traduïdes al castellà, així com un centenar de fitxes biogràfiques sobre els personatges més significatius en la seva obra i vida completen aquest peculiar llibre, juntament amb una abundant i exquisita col·lecció de fotografíes.

Peter Hammill & Van Der Graaf Generator (1967-2006) és un acostament a la seva obra, vida i pensament, realitzat pel crític de rock i escriptor Marcelo Gobello, qui ha compartit diverses converses, entrevistes i

moments al costat de Hammill desde 1992 fins al present, indispensables per a l'el·laboració d'aquest llibre, completant així més de tres dècades d'estudi de la seva trajectòria amb VDGG i en solitari. El llibre comença amb un escrit del propi Peter Hammill (realitzat exclusivament per a aquest treball) on es dirigeix als seus seguidors de parla hispana, i compte amb abundant material gràfic inèdit.
Una complerta revisió de la brillant carrera d'un dels més reputats lletristes i cantants que ens ha donat el rock anglés, desde els seus díes amb Van Der Graaf Generator (a mitjans dels 60) fins a l'actualitat.

¿Llegaré a esa nota? és un estudi de més de set anys d'investigació sobre l'evolució de la veu en grans cantants professionals del gènere del Rock Dur. És potser l'únic llibre que existeix, on cantants que han vengut milions de discs

en tot el món parlen de la tècnica professional del seu treball desde un punt de vista artístic i tècnic, no comercial.
Amb un rigor gairebé científic, però fàcil d'entendre pel públic, l'autor analitza amb aquests cantants els canvis morfològics de l'órgan vocal al llarg d'una vida dedicada al Rock, l'experiència de les grabacions, el manteniment de la veu en les gires, els secrets de la seva tècnica i l'evolució d'aquest art en mans de la indústria discogràfica actual. Un estudi apassionant que recorre tot alló que sempre ens hem preguntat, quan escoltem als grans cantants del Rock, i que mai ningú ens ha sabut respondre.

• Miguel Asturias
• Joan Boix
• Juan Manuel Escrihuela
• Angel Ferris & Nuria Fontanet
• César Fuentes Rodríguez
• Marc Gras
• Jagoba / Sergi / Javi
• Marc Milà Hernández
• Jordi Pastor
• Jordi Pla
• Julián Sánchez
• Daniel Serrano